Symbaloo

Hola de nou!

Avui us escric l'última entrada per ensenyar-vos el meu "Symbaloo". En aquest hi trobareu molts enllaços de diferents temàtiques, com per exemple: revistes, buscadors de viatges, els enllaços més utilitzats com a estudiant, aplicacions, etc.

A continuació us adjunto l'enllaç que us portarà directament al Symbaloo. (http://www.symbaloo.com/profile/raqueltic)

Per acabar, m'acomiado del blog que espero que us hagi agradat el tema de l'educació emocional i que hàgiu pogut aprendre i conèixer coses que abans no sabíeu.

"Educar la mente sin educar el corazón, no es educar en absoluto" (Aristóteles).

La interactivitat

La interactivitat.

Què és la interactivitat? La interactivitat podria definir-se com la capacitat del receptor per a controlar un missatge no lineal fins al grau establert per l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònic. És a dir, és la relació de participació entre els usuaris i els sistemes informàtics, per tant, és un procés de comunicació entre humans i computadores.

La interactivitat és similar al nivell de resposta, i s'estudia com un procés de comunicació en el qual cada missatge se'n relaciona amb el previ, i amb la relació d'aquest i els precedents.
Llavors, perquè un procés interactiu existeixi és necessària l'existència d'un emissor i d'un receptor: aquest és l'inici de qualsevol procés comunicatiu (i el procés interactiu és també un procés comunicatiu).

En aquests camps, hi ha un debat sobre el significat d'interactivitat, ja que diferencien tres nivells d'interactivitat:
- No interactiva, quan un missatge no està relacionat amb missatges anteriors;
- Reactiva, quan un missatge es relaciona amb un únic missatge immediatament anterior;
- Interactiva, quan un missatge es relaciona amb un nombre de missatges anteriors i la relació entre si.

A més a més, trobem la comunicació humana com a exemple bàsic de comunicació interactiva. Consisteix en dos processos diferents; interactivitat humà/humà i la interactivitat humà/màquina.

Lev Manovich (2001) també defineix el que significa la interactivitat per a l'usuari. La interactivitat oberta són accions com la programació informàtica, desenvolupament de sistemes de mitjans de comunicació. La interactivitat tancada no és més que els elements d'accés que estan determinats per l'usuari.

La realitat virtual

Què entenem com a realitat virtual? "és la representació de les coses a través de mitjans electrònics. Es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador que aconsegueix fer la sensació que el que representa és real i en la que sovint es pot interaccionar amb elements que envolten l'usuari." Molts entorns de realitat virtual, són principalment experiències visuals, mostrades en una pantalla o mitjançant dispositius per visualitzar imatges en tres dimensions, ulleres espectroscòpiques, que poden incloure informació sensorial addicional, com ara les auditives (so) o la tàctil.

L'ésser humà, per naturalesa, sempre s'ha sentit atret pels perills, pel misteri, per tot allò que és prohibit i pel safareig. Serà per això que ens agrada tant endinsar-nos en les sèries de ficció? La realitat virtual, igual que passa amb les sèries, ens allunya de la nostra veritat per submergir-nos en una altra. Busquem viure noves aventures, sentir diverses emocions a flor de pell però tot sense sortir de la nostra zona de confort.

Com bé s'ha dit anteriorment, a partir de la realitat virtual ens podem endinsar-nos a un altre món, és a dir, a mirar que hi ha més enllà de la nostra realitat. Per tant, amb ella anem a viure aventures i emocions mitjançant una pantalla.
Ara bé, el meu blog tracta sobre les emocions i a partir, de la realitat virtual podem treballar les emocions amb un vídeo d'una muntanya russa, ja que la nostra vida és com una muntanya russa i sempre tenim pujades i baixades i mai estem en una línia recta, per tant, aquí podem treballar les emocions sobre la felicitat, l'alegria, la pujada de l'autoestima quan estàs en la pujada de la muntanya. En canvi, quan en un moment de la teva vida estàs de baixada és quan podem trobar les emocions, com: la tristesa, la por, la ràbia, etc. És a dir, quan l'autoestima el tens baix per alguna circumstància relacionada amb la teva vida.

 “La vida es como una montaña rusa. Tiene sus altos y bajos...Pero tu eliges si te asustas o disfrutas del viaje.”

Vídeo: El poder de les emocions

Les emocions són experimentades de forma particular. Algunes de les reaccions psicològiques i comportamentals que desencadenen les emocions són innates, mentre que d'altres poden adquirir-se. Unes s'aprenen per experiència directa, com la por o la ira, però la majoria de les vegades s'aprenen per observació de les persones del nostre entorn, d'aquí la importància del nostre context.

Us adjunto un vídeo, en el qual podeu observar el poder que tenen les emocions, que podem fer feliç a molta gent amb una cosa tan simple, com és ajudar. 

Poemes

Els meus anys, com alumna, a l'escola de Primària els poemes em van ajudar a descobrir les emocions i la sensibilitat que desperta la poesia. Dins d'un poema hi ha molts significats que desperten emocions i sentiments.

En tot moment escolar és adient per llegir un poema, per crear-ne un altre i per compartir la musicalitat de cada vers. A l'escola els poemes es treballen pocs, per tant, se'ls hi hauria de donar molta més importància, perquè a partir d'ells et poden despertar moltes coses, i una d'elles són les EMOCIONS.

Per treballar-ho a l'escola et recomanen els poemes de Joana Raspall, són molt adequats pel seu llenguatge planer, els seus versos traspuen emocions de temes que interessen els infants.

Per introduir el poema, asseguts en rotllana feu-ne la lectura donant-li entonació per crear l'emoció en cada salutació.
Si voleu que se l'aprenguin, repetiu-lo i demaneu els infants que el vagin repetint, vers a vers.

Aquí us adjunto un petit poema de Joana Raspall.

"La poesia és l'art d'expressar en paraules les emocions, no deixeu de gaudir i de fer gaudir aquesta meravellosa experiència."

Apliquem un joc

El joc és una activitat universal, una constant a totes les cultures que l'ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat fonamental per a l'home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d'expressió en pot dependre considerablement l'evolució, el desenvolupament i la maduració.

Un exemple d'aplicació podria ser un joc el/la protagonista del dia. Aquest joc consta de què el mestre cada dia escull un nen o una nena que serà el protagonista (es pot fer a sorts, per ordre de llista, pel lloc que ocupen a la classe, etc.). Es penja un full a la paret, on els companys i companyes escriuran alguna cosa bonica d'ell. Al final del dia es llegirà i el/la protagonista es quedarà el full com a record. Cal animar els infants a escriure-hi coses i vetllar, perquè els fulls estiguin els més plens possibles.

Al final del dia, es podran dedicar 10 minuts per llegir i comentar els missatges bonics que els hi han escrit els companys.

Aquest joc es podria aplicar a totes les escoles de primària, i a qualsevol edat. Tant ho poden treballar els nens de primer com els de sisè, per tant, es pot dur a terme a tots els cicles de primària.

La Capseta

En aquesta nova entrada us explicaré com treballar les emocions a partir d'un joc. El joc que he triat s'anomena "La Capseta".

LA CAPSETA:

Edat: cicle inicial. Si no l'han feta mai, també al cicle mitjà i superior.

Material: un capsa tancada amb un mirall al fons.

Activitat: aquesta activitat només es pot fer una vegada, perquè intervé la sorpresa i un cop la coneixen ja no té sentit. Els expliquem el següent:

“Ara un ensenyaré una capseta un per un i ningú pot explicar el què hi ha dins. Mirareu en silenci el seu contingut i esperareu que l'hagi vist tothom. Us donaré unes pistes, a veure si ho endevineu. Però recordeu: no podeu dir res! Aquí dins hi ha una persona molt important, la més important de la vostra vida; una persona molt bonica i que val molt. Una persona que té moltes coses bones, moltes qualitats. Una persona que estimeu molt i també és estimada per molta gent...”

Podem afegir les qualitats que creiem convenients i adaptar l'explicació a les diferents edats.

Quan miren dins de la capseta, hi veuen la seva imatge reflectida al mirall. Després es comenta què han sentit, què pensaven que hi havia...

La capseta:

"La Capseta" és un recurs per treballar l’educació emocional. Us adjunto un enllaç d’un document, on podreu veure molts tipus de jocs per treballar l’educació emocional que s’han treballat a l’escola. 

(https://drive.google.com/drive/folders/0B0rO7GLhTqlYTlFnZFlHVXV5LWc).

Valoració:

Aquesta activitat la vam treballar a primer de primària a l'escola que vaig estar fent pràctiques. Quan vaig veure l'activitat vaig trobar que era una bona iniciativa per treballar les emocions. Ho vam treballar en petits grups, ja que un cop ho feia una persona, ja no es pot repetir.

La recció dels nens va ser molt bona. Quan vam començar estaven impacients per obrir-la i poder investigar el que hi havia a dins. Un cop van obrir-la cap nen s'imaginava que a dins de la caixa hi hagués un mirall, quan ho van veure van quedar impactats.

Una notícia comentada

Com bé ens menciona el diari ARA, en l'apartat de "criatures": "Vivim en una societat on aparentar, demostrar i tenir semblen estar cobrant molta importància, però no ens enganyem, el que compta és el que som no el que aparentem ser, tots tenim una manera de mostrar-nos a la societat, com a éssers humans ens agrada rebre l’aprovació de l’entorn, és inevitable, però quan la manera com ens mostrem dista molt a com som hi ha un problema gros, per tant com més ens coneguem i cultivem per dins menys serà la distància entre el que som i el que volem ser. Si ensenyem als nens a fer-ho des de petits, els donarem eines molt potents per a gaudir de la vida."

En aquesta notícia ens exposen la importància que és treballar l'educació emocional des de ben petits, ja que et coneixes més bé a tu mateix, i en un futur tindràs més eines dins teu per enfrontar els reptes de la vida.

En la societat que vivim l'educació emocional va cobrant importància i que millor que començar-ho a treballar a les aules. Des de l'escola es pot treballar la consciència emocional.

Què entenem com a consciència emocional? 
 Significa conèixer les pròpies emocions i les emocions dels altres. S'aconsegueix a partir de l'observació del propi comportament i del de les persones que ens envolten. Suposa saber comprendre les causes i conseqüències de cada emoció, avaluar la intensitat de les nostres emocions i reconèixer i utilitzar el llenguatge emocional, tant en comunicació verbal com no verbal. 

Com la podem treballar? 

• Verbalitzar les nostres emocions i les seves, quan el nen comença a parlar ja és important dir-li coses relacionades amb les emocions: “estàs enfadat oi?, clar, ho entenc se t'ha trencat la joguina” o “et sents content veritat? Jo també em sento com tu! Quina alegria!” Es tracta d’anar posant llenguatge als seus sentiments i als nostres, alhora que els fem de model, no oblidem que la imitació és una via per la qual els nens aprenen moltes coses. 

• Davant de successos que per ells siguin importants, podem ajudar-los a connectar amb l'emoció que senten en aquell moment, posar-li nom i detectar el perquè d'aquest sentiment. En els més petits podem treballar-ho associant colors a cada emoció, per exemple el vermell per a quan estiguin enrabiats i el verd per quan estiguin contents, dibuixos o imatges de cares contentes, tristes o enfadades també ens poden servir perquè ens puguin indicar com se senten en aquell moment.

A més a més, una altra manera d'ajudar als infants quan no se senten bé és la música, aquesta té efectes en les nostres emocions i pot contribuir al nostre benestar.
Una altra via per provocar emocions positives és el joc, jugant amb els nens compartim experiències emocionals positives que enriqueixen la nostra relació amb ells i el seu desenvolupament emocional, és una oportunitat òptima per riure, fomentar el sentit de l’humor i millorar l’estat d’ànim. Alhora el joc els ajuda a millorar l’autocontrol i la capacitat de regulació, els infants aprenen a respectar els torns, a crear seqüències d’accions i a organitzar-se.

Us adjunto l'enllaç de la notícia per si li voleu donar un cop d'ull: http://criatures.ara.cat/blogs/temps-fora/Educacio-Emocional_6_1423117677.html

Del revés (Inside out)

Hola de nou, avui parlarem sobre la gran pel•lícula de Pixar que porta com a nom: 'Del revés (Inside out).

Del revés és una pel•lícula que es treballen les cinc emocions bàsiques (l'alegria, la tristesa, la por, la ira i el fàstic.) en què es representen en cinc personatges diferents, dels quals tots formen part de nosaltres, són a dins nostre i tenen la seva funció. Les detectem quan s'activen cadascuna d'elles i també els moments en què prenen el control i decideixen per nosaltres, amb els errors i els encerts que això pot implicar. Ens adonem de com es compensen les unes a les altres i també, quan, per alguna raó, no permetem que una d'elles s'arribi a expressar.

He escollit aquesta pel•lícula perquè és un dels treballs més recents sobre les emocions i mostra de manera entenedora com funciona la ment de les persones. Això permet ensenyar als alumnes la importància de conèixer les nostres pròpies emocions i que cal tenir-les totes en compte perquè totes i cada una d'elles són útils.

Per acabar, m'agradaria marcar que aquesta pel·lícula et pot ajudar a veure l'impacte de les emocions en la vida familiar, la importància de la comprensió, de poder potenciar i viure emocions positives a la família, perquè és així com els nens aprenen a connectar emocionalment amb ells mateixos i amb els altres.

Us deixo el tràiler de la pel·lícula, perquè us la pugueu mirar.

El joc com a recurs: Treballem l'empatia

En  aquesta nova entrada us explicaré com  treballar l'empatia a partir d'un joc.
L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment a les persones.

Com bé us he dit treballarem l'empatia a partir d'un joc anomenat: EL CUB DE LES EMOCIONS . 

Per fer aquest joc necessitarem un dau gran que en cada cara hi tingui representada una emoció. Es trien les 6 emocions que es volen treballar, per exemple: tristesa, disgust, admiració, por, amor, sorpresa, ràbia, vergonya, alegria, nerviosisme,etc.  Es pot enganxar a cada cara un dibuix fet pels mateixos nens o  una foto. Pel que fa a l'activitat és millor estar asseguts en rotllana. Cada participant, per torn, llença el dau i ha d'explicar alguna ocasió en què va sentir l'emoció que li ha sortit. Cal triar les emocions en funció de l'edat dels infants i començar per les que són més fàcils d'identificar.

Aquesta activitat els permet identificar les seves emocions amb les dels companys i companyes i facilita el desenvolupament de l'empatia.

Vídeo de l'educació emocional

A continuació us adjunto un vídeo, en el qual l’Elsa Pulzet parla amb un psicòleg i expert en l'educació emocional René Diekstra amb qui veurem en quina situació es troba actualment l’aprenentatge d’aquesta disciplina i quins avantatges concrets té en el desenvolupament

de nens i joves.

Amb aquest vídeo comencem a veure com és d'important l'educació emocional a l'escola. Per tenir una petita idea i començar a treballar l'educació emocional a partir de les TIC a les aules. 

Hola, bona tarda, sóc una estudiant de segon de primària de la Universitat de Girona i estic dissenyant un blog per dur a terme un tema educatiu que estigui relacionat amb les TAC. 

Ara bé, el tema que he triat és l'educació emocional, que s'entén com  l'educació centrada en l'àmbit de conèixer i reconèixer els sentiments i les emocions, propis i dels altres, i fer-les servir de manera adaptativa. Aquest tema el relacionaré amb les TAC a partir d'imatges i articles que estiguin en era digital, és a dir, a partir d'imatges i articles  podrem observar i cercar el que és l'educació emocional a l'escola.